L'entorn de la Masia
Ubicat
dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja, el qual exerceix
de nexe d'unió entre les comarques d'Osona, el Vallès
Oriental i la subcomarca del Moianès, a la qual per proximitat
i per relació en tots els aspectes pertany. El seu terme
municipal, de 25'98km2, engloba des de l'any 1840 dues parròquies:
la de Sant Quirze, a ponent i que s'estén des de la cinglera
que tanca Sant Miquel del Fai cap al coll de Poses, els cims de
la serra de Barnils i el trencall de Puigdolena, concentrant quasi
tota la població del municipi; i la de Sant Pere de Bertí,
a llevant, molt més rural i clarament delimitada a l'est
i al sud per la cinglera de Bertí. Ambdues parròquies
van formar part de l'antiga baronia (i, posteriorment, comtat)
de Centelles, fet que es veu reflexat en l'escut de la població,
presentant en un sinople les armes dels Centelles (losanjat d'or
i de gules). Fins llavors formava batllia amb Sant Martí
de Centelles i Balenyà.
El
nucli urbà es troba clarament dibuixat per l'allargassat
esperó rocós, conegut com la Molla, sobre
el qual es troba aixecat. El carrer Major s'estén
al llarg d'aquest esperó, enfilant-se de ponent a
llevant, on es troba la parròquia de Sant Quirze,
documentada l'any 1054
El
fet que quasi tota la població del terme es concentri
en el sector nord-oest fa que el bosc sigui un element clarament
dominador del mateix, combinant arbres típicament
mediterranis amb arbres més riberencs. El terme,
molt accidentat amb tota mena de balmes, cingles i turons,
és creuat pel Tenes i pel Rossinyol, afluent del
primer a Sant Miquel del Fai. D'aquests elements cal fer
esment de l'engorjat que forma el Tenes en el seu camí
cap a Sant Miquel del Fai, de la Balma del Molí,
prop de l'embassament, i de la Balma de l'Espluga, on s'han
trobat restes dels pobladors del Neolític. Des de
l'època feudal fins al segle XIX va formar part de
la jurisdicció del castell de Centelles i, per tant,
del comtat d'Osona, posterior vegueria de Vic i Osona. Des
de la divisió comarcal del 1936 pertany al Vallès
Oriental i va frontera entre els bisbats de Barcelona i
Vic fins al 1956.
Escampats
en el terme municipal es troben els antics sanatoris anti
tuberculosos de Puigdolena, on visqué malalt entre
1935 i 1942, quan morí, el poeta simbolista lleidatà
Màrius Torres, i actualment una institució
benèfica; i el del Mas Badó, avui en dia un
hotel i centre d'una urbanització. Prop del Mas Badó
es troba la capella de la Mare de Déu de les Victòries.
El
tret diferencial de St Quirze, doncs, és la natura: bosc,
fonts, rius, aire sa, etc. El terreny del terme és molt
accidentat, amb diverses cingleres, valls, turons, rius i balmes
esculpides pel pas de l'aigua de la riera Tenes i dels torrents
que hi conflueixen. Es pot destacar la Bauma de l'Espluga on s'han
trobat restes de pobladors neolítics, com també
la bauma del Molí i els saltants de Llobateres. Entre les
fonts, cal destacar la del Cingle, la Canyamera o la del Solar
del Boix.
Que
la població ha estat sempre molt disseminada ho demostren
la quantitat de masos que es troben per tot el terme. Una petita
relació d'aquests són:
El
Molí de Llobteres és un antic molí
medieval documentat al segle XIV en propietat del baró
de Centelles i que conserva l'antiga torre de defensa amb
espitlleres del segle XII.
El
Mas Torres, bastit i costejat entorn el 1719 pel Consell
de Vic perquè en la guerra de Successió s'havia
derruït l'antic, ja consta documentalment des del 1280,
també té adossada la petita capella de Sant
Antoni, del 1755, amb una petita espadanya.
Barnils,
abans conegut per Hortolà, és un gran casal
amb esgrafiats i renovat a principis del segle XIX, es troba
a prop del serrat on hi ha la capella del Roser.
Serratacó
i Serracarbassa, situats un enfront l'altre. El primer va
ser modificat vers el 1677.
Can
Maset, obra de Josep Puig i Cadafalch l'any 1925, va ser
la primera torre d'estiueig del terme municipal. Des del
1986 és monument històricoartístic
provincial.
Al
sector de Bertí destaquen l'antiga parròquia ila
seva rectria, així com el Clascar. La majoria dels masos
de la zona presenten un estat ruinós degut al seu abandonament
Les
poues de glaç que encara es conserven, algunes en millor
estat que d'altres, són testimonis d'una activitat que
va donar molta feina anys ençà.
| Ctra St Feliu - Centelles Km 2,2 | 938660768 | info@restaurantlamasia.com
| Disseny: